Els informàtics en peu de guerra
La reforma dels estudis universitaris recentment anunciada pel Ministeri de Ciència i Innovació ha aixecat polseguera entre el col·lectiu d’informàtics, independentment que tinguin estudis i títol d’enginyeria o no. El motiu: la pràctica desaparició dels estudis d’aquesta disciplina, que passaran a ser una mena d’especialització de Telecomunicacions, deixant el camí preparat per a una futura assimilació efectiva que alguns ara veuen “de facto”.
La polèmica ha sorgit arrel de la presentació de les fitxes de les carreres universitàries tècniques que s’impartiran els propers anys a les universitats de tot l’Estat, en les quals no constaven les d’informàtica. L’argumentació oficial del Ministeri per a justificar-ho és que la informàtica és una matèria transversal que afecta a un gran nombre d’estudis, i que això justifica que no n’hi hagin uns d’específics.
La majoria de les matèries que ara són pròpies dels estudis d’informàtica passen a l’àmbit de telecomunicacions, continuant així amb una tònica de degradació de la professió que fa que, per exemple, l’Enginyeria Informàtica sigui l’única titulació sense unes atribucions reglades i ben definides.
De fet, aquesta situació no és nova. Ja fa anys que la d’informàtic és una professió que es devalua socialment, al mateix temps que els Col·legis es queixen de l’intrusisme professional, d’aquells que diuen ser informàtics després d’haver llegit un llibre de creació de pàgines web o d’administració de sistemes Windows.
Això no té la culpa directa del que ara es protesta, però sense cap mena de dubte hi ha influït i, de fet, és l’origen d’una situació que ara ha explotat a la cara dels implicats, essent aquesta reestructuració de les carreres universitàries la gota que ha fet vessar el got.
Mobilitzacions del sector per al dia 19
“No ens podem quedar de braços plegats” sembla que ha estat la idea que ha portat a unes quantes persones a proposar l’organització d’una vaga d’informàtics per al proper dimecres dia 19 de novembre. Els Col·legis d’Enginyers Informàtics han donat suport a una sèrie de mobilitzacions, entre les que s’hi inclouen les manifestacions convocades a les 12 del migdia a les principals ciutats de l’Estat, però també han fet una crida a actuar sempre dins la legalitat vigent, deixant ben pal·les que no donaran suport a cap acció que surti del marc d’aquesta legalitat.
El motiu per fer aquesta proclama és ben simple: aquests darrers dies s’han pogut llegir a la xarxa propostes de tota mena per fer una “vaga salvatge”, aturant els servidors de qualsevol mena (inclosos els servidors web corporatius). Davant d’això, els Col·legis han apel·lat a la responsabilitat social dels professionals informàtics per tal que ningú no cometi cap “barrabassada” que, d’altra banda, desvirtuaria tota la protesta.
No obstant, és difícil que la vaga tingui un seguiment massiu fora de les aules; els estudiants poden fer-ne perfecta i tranquil·lament, ja que el seu futur professional està en joc i ells no tenen una empresa per defensar o un lloc de treball del qual els poden despatxar. La resta, els professionals que estan en el món laboral, ho tenen més cru.
Una empresa d’informàtica de dimensions reduïdes (com la majoria de les que hi ha en aquest país) de diguem entre 3 i 7 persones, no es pot permetre el luxe de tancar portes ja que sense cap mena de dubte el client habitual que en necessités els serveis aniria a buscar la competència. El mateix passa amb els “free-lance” i autònoms que van per lliure.
Els ISP’s són els que més poden secundar la vaga, mantenint això si una sèrie de serveis mínims (prou personal com per a què si cauen els servidors, puguin atendre l’incidència), però d’aquí a passar a més accions com desconnectar els servidors, impossible. Més que res perquè tocaria i molt la imatge de la companyia.
Els que estan treballant com a informàtics en altres empreses que no són del sector són els que ho tenen pitjor, més que res perquè els departaments d’informàtica de les empreses acostumen a ser o bé petits o bé una sola persona s’encarrega de tot, pel què segurament tindrien problemes a l’hora de seguir la vaga, del tipus de pressions per part de la direcció per a què no la segueixin.
Així doncs, és fàcil preguntar-nos què és el que cal per a què als informàtics se’ls (se’ns) escolti, tant a la societat com a nivell polític.
Fa de mal dir, la veritat, però jo sóc bastant pessimista. Les darreres mobilitzacions ciutadanes han demostrat al meu parer ser bastant poc útils. Tot i les massives manifestacions contra la Guerra del Golf, s’hi va acabar anant, i es mantenen tropes espanyoles a l’Afganistan. Les vagues convocades des de fa uns anys no han servit en general per atendre les reivindicacions dels vaguistes, i només els han proporcionat unes poques de les seves reivindicacions, prou com per a justificar per part de les autoritats que se’ls ha “fet cas”.
També hem de comptar amb la divisió social: no tots els afectats seguiran la vaga, ja sigui per por a les conseqüències, per motius ideològics, per desacord o fins i tot desconeixement, i les desercions fan perdre força al col·lectiu.
Una vaga real, amb força sí seria apagar els servidors i negar-se a tocar qualsevol màquina de forma indefinida. Ben segur que amb això s’escoltaria (i ben ràpidament) als informàtics. Però és clar, això té un cost molt elevat: sumir pràcticament en el caos al país.
Imagineu-vos els aeroports amb problemes que no es resolen i es van acumulant en els seus sistemes informàtics, ja sigui en els controls del trànsit aeri, els controls dels equipatges o qualsevol altre aspecte. Imagineu-vos els bancs i caixes que comencen a deixar de poder servir als seus clients perquè les xarxes telemàtiques van caient. Gairebé que esgarrifa només de pensar-hi.
Però aquest mateix panorama desolador és el que s’ha d’imaginar la gent per comprendre com n’és de necessari aquest col·lectiu professional per al funcionament del món modern, i que simples són les seves demandes: tan sols que se’ls reconeguin les fronteres de la seva professió, el marc legal i que socialment estiguin reconeguts.
Fàcil i, alhora, difícil; veurem com evoluciona tot a partir del 19…
Monoliths Mario World 2